Va fugir

Va fugir sense direcció,
com si alguna cosa
l’empaites sense descans.

No va deixar
cap nota,
només un llit per desfer.

I tot plegat,
a la motxilla,
només hi portava records.

Alguns propers,
d’altres més llunyans.

Uns de somriures,
i els altres apagats.

I no va tornar.
No va mirar
enrere.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *