a la vora
Lunes, 2 de febrero de 2009
Sin comentarios
Deix l’orgull vora la taula,
ves que no caigui la matinada,
i em sorprengui xiuxiujeant a la taulada.
Fora bó que hom sapigués,
si, dins l’estelada de cada nit,
n’hi ha que s’hi queden al matí.
Dol de nones,
si foren properes,
adormirien les hores.
Categories: Literatura, Personal, Poesia