arreplegats
I si de cada espurna del meu cos,
tu hi veus una estrella brillant,
no et preguntaré on et porta,
si més no on vols arribar.
Sóc tan teu,
com l’aigua és del mar,
i com les seves gotes,
m’escapo de la teva mà.
Si d’aquesta nit,
tu en vols dir eternitat,
deixaré la lluna encesa,
i dormirem arreplegats.