Palabras Perdidas

I de tot allò que vaig dir,
ara se’m fa un núvol d’idees,
cadascuna d’elles més dispersa,
dins la inquietud de la meva feblesa.

I si he perdut l’esme de nou?
Si no puc mirar més enllà d’on plou?
Si estic ferit de per vida?
Si ningú sap com curar-me aquesta agonia?

Envers els fulls recorro paisatges,
rebuscant entre totes aquestes paraules,
una ànima prou madura per curar-me amb paciència,
i acaronar-me fins que perdi la consciencia.

Em sento aturat dins aquest món que m’envolta,
tot i que sento que no m’escolta,
fent-me més solitari del que em pertoca,
dibuixant-me carícies de paraules fosques.

Vull que em xiuxiuegis a l’oïda,
aquella paraula que ara veig tan prohibida.

Vull que siguis tu, desconeguda,
l’empenta cap a un felicitat merescuda.

Dying from before,
help me make this out,
I need a hand to stand for,
any place to make me belong.

Still missing something from last night,
I don’t want to feel all this pain,
didn’t say it was your fault,
neither was I lying on the floor.

I can’t keep my head up,
can’t stand by my own,
get me out of this unreal world,
with nightmares flying thru the door.

And all the days I’ve wasted,
who can bring them back?
is my soul cursed?
or am I stupid for all that?

Me inunda este miedo,
indescriptiblemente etéreo,
que me encoje el estomago,
y me destroza por dentro.

Me ahogo en mi fuero interno,
me quema y me abrasa el tiempo,
sintiendo como pierdo la cabeza,
más allá de mi propia entereza.

Quiero gritar palabras sordas,
y eliminar todo lo que no importa,
de todo aquello que me rodea,
no encuentro nada que merezca la pena.

Y las noches enterraré,
bajo un manto de estrellas.

Y en la más grande de todas ellas,
voy a ocultar mi corazón entre las tinieblas.