entre els llençols

Permet que gaudeixi la teva pell,
i que siguin els meus dits, qui,
amb la paciència que permet la meva ment,
recorri cada centímetre amb el teu consentiment.

Recorda el meu ale,
i amagat sota la meva veu,
quan vulguis oblidar-te per un moment,
del color que tenia avui el cel.

I cridarem de matinada,
aquesta nit t’he vist despullada,
sense roba i amb la teva ànima,
he aprés a deixar-te sense aire.

Deixa’m un racó entre els llençols,
no permetre que es tornin a sentir tan sols,
jugaré amb els teus cabells,
per recordar la teva olor sense precedents.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *