entre els llençols
Permet que gaudeixi la teva pell,
i que siguin els meus dits, qui,
amb la paciència que permet la meva ment,
recorri cada centímetre amb el teu consentiment.
Recorda el meu ale,
i amagat sota la meva veu,
quan vulguis oblidar-te per un moment,
del color que tenia avui el cel.
I cridarem de matinada,
aquesta nit t’he vist despullada,
sense roba i amb la teva ànima,
he aprés a deixar-te sense aire.
Deixa’m un racó entre els llençols,
no permetre que es tornin a sentir tan sols,
jugaré amb els teus cabells,
per recordar la teva olor sense precedents.