Palabras Perdidas

Deix que sigui la meva mà,
qui tanqui els teus ulls clucs.

Deix que siguin els teus records,
els guies del meu futur.

Deix, amor,
que siguin aquestes llàgrimes,
les que et portin per la claror.

Deix, amb tendresa,
l’estima que t’oferim,
impregnada per la saviesa,
d’haver-nos sabut unir.

Deix, vida meva,
el rosari sobre la taula,
ara pots trobar l’avi,
allà on vas creure en l’esperança.

Deix la bellesa,
entre els qui t’estimen,
i fes que la teva presència,
ens uneixi tota la vida.

Ara et deix, estimada,
restar avui en pau;
tu tens, benvolguda àvia,
del nostre cor la clau.